Tot i la situació que estem vivint, per fi hem treballat al nostre primer casament de la temporada. El camí fins aquí ha estat incert i desconcertant i hem passat, com la majoria de professionals, per una infinitat de canvis i emocions. Molts casaments s’han ajornat i hem vist com el món s’ensorrava, però per fi, hem tornat a la “nova normalitat” i hem pogut gaudir del primer casament.
A continuació us expliquem les nostres primeres sensacions en la primera boda de la temporada que va tenir lloc a la Masía Egara, un típic mas català de segle XVI reformat per a la realització d’esdeveniments.
****
El casament en si, va ser tan bonic com moltes als què hem assistit. Els preparatius de la núvia i el nuvi van ser tan normals com de costum i l’ambient feia olor de nervis i de celebració com sempre. ****
Un cop van començar a arribar els convidats la situació va canviar una mica, va ser estrany veure tanta gent amb mascaretes i vestides elegants per un casament. A més les salutacions no eren igual que fa uns mesos. Però ens va agradar veure que la il·lusió, les ganes i la felicitat del moment se seguien percebent a través de la mirada. Això no es perd!
****
La cerimònia va ser especial i emotiva, conduïda per Manel Pousa Engroñat, un capellà atípic per la seva forma d’entendre l’església i la fe cristiana. Es va realitzar en una petita capella de la mateixa finca, i clarament allà tots els convidats sense excepció portaven posada la seva mascareta. És veritat que és una llàstima no veure les seves cares però un cop més les mirades i els ulls d’emoció ho transmetien tot.
Quan va començar l’aperitiu la gent ja estava més relaxada, gaudint de l’idíl·lic jardí, d’un deliciós menjar i del ritme contagiós dels músics de Pianobar. A partir d’allí, tot es va desenvolupar amb major “normalitat”, amb precaucions però en una atmosfera més festiva.
****
El lloc estava perfectament preparat amb gel desinfectant a cada sala, aires condicionats i ventiladors, tots els treballadors anaven protegits, i la neteja i desinfecció era constant. Tot això ens va donar molta tranquil·litat.
No us mentirem, per a nosaltres veure les expressions de la cara és una cosa tan important com portar una càmera, però no podem negar que la sensacions, emocions i sentiments se segueixen percebent i vivint com sempre, i això ens fa feliços..
